Els TCA afecten majoritàriament a nens, nenes, noies i dones joves tot i que cada cop són més freqüents en nois i homes joves.

• Genètica
• Obesitat Infantil
• Menarquia precoç

• Trets de personalitat característics de l’anorèxia: rígides, ordenades, estrictes, normatives, complidores, formals, perfeccionistes
• Trets temperamentals específics de l’anorèxia: poca tendència a la recerca de sensacions, alta tendència a l’evitació del dolor i dependència de la recompensa
• Trets temperamentals específics de la bulímia: baixa tendència a la integració social, una disminució de l’autosuficiència i una alta impulsivitat amb sensació de descontrol
• Altres característiques de personalitat relacionades: la introversió, la inseguretat i l’autoestima baixa
• Autoestima vinculada de forma exagerada a la imatge corporal autopercebuda
• Estats afectius com la depressió i l’ansietat poden afavorir l’aparició d’un TCA
• Els trastorns de la personalitat són freqüents en els TCA i la seva presència pot agreujar la gravetat i empitjorar el pronòstic

• Educació inapropiada, insuficient i poc normativa, especialment en els hàbits d’una alimentació sana i que no potencia les habilitats socials, l’assertivitat o l’autoestima
• Presència de traumes físics, psicològics i abusos sexuals en la infància amb el desenvolupament dels TCA, també relacionats amb problemes de impulsivitat i abús de substàncies
• El maltractament psíquic i físic, la negligència emocional, l’estrès i l’abandonament
• Pares preocupats per la figura, la dieta i el pes
• Valors familiars associats a la primor i l’aspecte físic com a mitjà per obtenir èxit social
• Psicopatologies dels pares: depressió, addiccions i ansietat

• La nostra cultura imposa estereotips i valors en què es premia l’aspecte físic per sobre d’altres valors
• Pertanyem a una societat que rebutja el sobrepès i l’obesitat al mateix temps que afavoreix les dietes hipercalòriques, especialment en els nens
• En l’àmbit laboral la imatge juga un paper preponderant, i no sols per a aquelles professions o activitats que requereixen un cos esvelt, també per a totes les altres
• Adversitats i esdeveniments viscuts negativament, com el canvi d’escola o de curs acadèmic: dificultats amb les amistats, canvi d’amistats, pèrdua d’una relació afectiva, dificultats sentimentals com el rebuig, l’aïllament i la decepció dels amics
• L’estereotip de la primor com a bellesa i la bellesa com a clau de l’èxit
• Comparació de la imatge pròpia amb imatges de models lloats per la nostra societat que sovint són manipulades i més sovint encara insanes
• Excessiva valoració del pes i la silueta; és a dir, considerar que el pes i la silueta són valors fonamentals de l’individu que prediuen l’èxit o el fracàs a la vida
• La societat ofereix “falses” solucions per “rectificar” el desenvolupament naturalment inharmònic de la pubertat i les potencia traspassant la responsabilitat: si no són perfectes és perquè no posen la voluntat i els mitjans per ser-ho
• Creences particulars sobre pes, dieta, figura i bellesaelaborades a partir d’informacions parcials incompletes, tendencioses i sempre poc serioses
• Influència dels mitjans de comunicació, amb una intensa i continuada pressió sobre els joves perquè “millorin” la seva figura a través de règims i exercici
• Conceptes pseudocientífics o paracientífics que calen fons en els joves, malgrat estar en contradicció amb els coneixements científics assolits a l’escola, i acaben augmentant les seves creences errades respecte a l’alimentació, la imatge i l’èxit personal

• El mal estat físic, les alteracions biològiques, cognitives i emocionals de les conductes de purga i les conseqüències de la malnutrició i el baix pes.
• Potenciació de la distorsió de la imatge corporal amb una sobrevaloració poc racional de les dimensions corporals degut a les mancances físiques.
• Augment de la conflictivitat familiar i consolidació d’una situació d’estrès crònic en la família.
• En el cas de l’anorèxia nerviosa, la distorsionada percepció de control vital a través del control del menjar i del pes.En el cas de la bulímia nerviosa, l’estat físic alterat, els trastorns afectius associats i, en ocasions, l’abús de substàncies, potencien encara més el descontrol dels impulsos.
• Tant en el cas de l’anorèxia com en el de la bulímia, es crea un cercle viciós que perpetua la malaltia

• Diagnòstic precoç
• Quadre clínic explícit
• Bona adaptació educativa i ocupacional
• Maduresa psicològica
• Bones relacions del pacient amb els seus pares
• Existència de factors precipitants del trastorn
• Ràpida recuperació del pes
• Sensació de fam i sacietat
• Consciència de malaltia i depressió

• Diagnòstic tardà
• Cronificació
• Oscil·lacions de pes
• Conductes de purga amb risc vital
• Absència de consciència de malaltia
• Alteració greu de la imatge corporal
• Dismorfofòbia
• Hipocondria
• Dificultats de comprensió
• Conflictes familiars o de parella
• Negació de la malaltia per l’entorn de la pacient
• Falta de cooperació de la família
• Poques o males relacions socials
• Trastorns de la personalitat i del control dels impulsos
• Inici del trastorn en edats tardanes

• Pèrdua de pes sense raó aparent
• Dietes anòmales, peculiars, hipocalòriques sense control mèdic
• Exagerada preocupació pel pes i la figura
• Exercici exagerat per perdre pes tot i tenir un pes normal
• Amenorrea o detenció del creixement
• Detecció d’osteoporosi
• Excessiva adhesió a estereotips de la moda